Reflexió Final

En aquest tema hem parlat dels diferents autors de l’aprenentatge constructivista, les seves teories, les aplicacions educatives i com han influit en la societat.

A més, hem tractat també l’aprenentatge conductista, que ha influenciat molt en l’educació.

Cada grup hem fet una activitat basada en un autor constructivista, i el nostre grup s’ha basat en Piaget i la teoria de l’aprenentatge basat en problemes (activitat que he presentat abans).

Crec que aquest tipus d’aprenentatge és molt bo, ja que els alumnes han de buscar la informació per ells mateixos, aprenen de manera autodidacta, han de trobar la solució a un problema real i a més, ells es senten importants al saber que un membre superior (com és el Ministeri) els hi demana ajuda. D’aquesta manera, ells es motiven i s’interessen molt més en resoldre el problema i e fer-ho bé.

Però com totes les coses, en excès són dolentes. L’aprenentatge basat en problemes està molt bé i és molt interessant, però no sempre podem fer activitats iguals basades en el mateix. El mèrit està en variar d’activitats i de manera de fer per a que no es faci monòton i agafar el millor de cada teoria d’aprenentatge per a realitzar una activitat adequada al que volem ensenyar.

Anuncios

Les abelles

Nosaltres hem creat una activitat basada en la teoria de Piaget: l’aprenentatge basat en problemes.

Hem proposat un problema de les abelles, per a que els nens trobin les causes de la seva desaparició, les conseqüències i quines solucions proposarien per a aquest problema. A continuació, us ensenyo els passos per portar a terme aquesta activitat:

PAS 1: Enunciat del problema

—Problema de les abelles:
Durant l’estiu, un grup d’apicultors es van reunir per comentar una preocupació comú. Tots els apicultors van comentar que el nombre d’abelles que tenien s’havia reduït considerablement. Per aquest motiu van decidir enviar una carta al ministeri d’agricultura i ramaderia. El ministeri al no trobar solució i té la preocupació de que passaria si les abelles desapareixessin us demana la vostra col·laboració com a experts. Esperen la vostra resposta en una setmana.

PAS 2: Fer els equips

—Formar grups de 3 persones.
—Repartir rols:
-Secretari
-Portaveu i líder
-Responsable del material

PAS 3:  Taula amb el que sabem, el que volem saber i les idees.

El que sabem El que ens cal saber Idees
1.Trobar les causes de la reducció d’abelles.

2.Que passaria si no hi haguessin abelles.

3.Ho hem d’entregar en una setmana.

4.Les abelles fan mel i pol·linitzen.

5.Hi ha una abella reina i les altres són obreres.

6.Viuen en ruscs.

1.Temps durant la primavera.

2.Temps durant l’hivern.

3.Fctors externs.

4.Reproducció

5.Conseqüencies de la desaparició de les abelles.

6.Importancia de les abelles.

1.Disminució del nombre de flors.

2.No hi hauria mel natural però si artificial.

3.Molta pluja a la primavera.

4.Falten abelles reina.

PAS 4: Plantejar l’enunciat

—Com podem trobar la causa de la reducció del nombre d’abelles, quina és i quina és la solució?
Què passaria si les abelles desapareguessin?

PAS 5: Búsqueda

—Recerca d’informació individual.
—Posada en comú.
—Recerca d’informació en grup.

PAS 6: Redacció

—Redacció en grup de les causes, conseqüències i la solució.
—Causa: considerem que al reducció del nombre d’abelles es degut a que aquest any l’hivern ha sigut curt i amb temperatures elevades les abelles no s’han pogut reproduir bé. Alhora la primavera ha sigut plujosa i humida i això mata les abelles. Un altra raó és que el nombre de flors s’ha reduït.
—Conseqüències: No hi hauria abelles llavors no hi hauria pol·linització i algunes plantes desapareixerien cosa que trencaria el cadena alimentaria.
—Solució: la nostra solució és que els apicultors intentin mantenir el nombre d’abelles i esperar que l’hivern sigui més llarg i la primavera menys plujosa i per part del ministeri haurien de fer una inversió en plantar flors.

PAS 7:— Posada en comú

—Causes:
– Abelles no autòctones
– Insecticides
– Estrés a les ciutats
– Contaminació de l’aire

Solució:

La solució final que hem trobat és la inversió en la plantació de flors, intentar evitar les abelles no autòctones. A més a més, prohibir l’ús de insecticides a les zones properes a ruscs. També proposaríem allunyar més les zones de rusc de les ciutats ja que la ciutat pot estressa les abelles i provocar una dolenta pol·linització i finalment, reduir al contaminació

PAS 8: Elaboració de la carta al Ministeri

Resum “Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: Los conocimientos previos”

Les ments dels alumnes no són taule rases, sinó que desde principis de l’escolaritat el nen té unes bases i construeix personalment un significat sobre la base dels significats que ja sabía.

La concepció constructivista assenyala tres elements bàsics que detreminen l’estat inicial dels alumnes al moment d’iniciar un procés d’aprenentatge:

– Els alumnes presenten una disposició determinada per aprendre (depenent del grau d’equilibri, autoestima i autoimatge). També tenen una representació inicial sobre les característiques de la tasca que han de fer, el seu interès i les seves expectatives.

– Els alumnes disposen de determinades capacitats, instruments, estratègies i habilitats per portar a terme el procés.

– Per últim, els alumnes disposen d’un conjunt d’instruments, estratègies i habilitats que han anat adquirint en diferents contextos al llarg del seu desenvolupament i a l’escola.

L’aprenentatge d’un nou contingut és el producte d’una activitat mental constructiva que porta a terme l’alumne, mitjançant la qual construeix i incorpora els significats i representacions relatives al nou contingut. Això no és possible si no hi ha una base, uns coneixements previs. Un aprenentatge és més significatiu com més relacions es capaç d’establir l’alumne entre els coneixements previs i els nous.

Es pot pensar que els nens depenent de l’edat o del tema a tractar no tenen coneixements previs, però això no és veritat, perquè tots en tenen, més o menys elaborats, o més o menys coherents. Si no en tinguéssin no seria possibleatribuir un significat inicial al nou coneixement.

Un esquema de coneixement és la representació que poseeix una persona en un moment determinat de la seva història sobre una parcela de la realitat. Aquests inclouen una amplia varietat de tipus de coneixement de la realitat que van des d’informacions sobre fets i successos, experiències, actituds, normes fins a conceptes, teoríes i procediments d’aquesta realitat. També, aquests esquemes poden estar més o menys adequats a la realitata la que es refereixen.

Els professors, primer, han de saber què saben els alumnes sobre el tema que vol tractar per poder programar el temari adaptat al que saben. Després, ha d’establir uns objectius concrets en relació als continguts i al tipus d’aprenentatge que pretén fer. I per últim, ha d’ajudar als alumnes a organitzar els seu coneixements previs. També pot haver-hi alumnes que no sàpiguin res sobre un tema, llavors faran un aprenentatge memorístic i poc significatiu. O que tinguin coneixements incorrectes, i l’únic que ha de fer el professor és corregir-ho i solucionar-ho.

En conclusió, per ensenyar conseqüenment a l’estat inicial dels nostres alumnes, hem d’intentar esbrinar quina disposició, quins recursos, capacitats generals i coneixements previs tenen. Hem de construir els nous coneixements sobre aquesta base.

 

Resum de la lectura:  M. Miras. Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: Los conocimientos previos.

 

Decàlegs

Aquestes són les deu pautes per fer un bon aprenentatge:

  • —Activar els coneixements previs
  • —Crear conflictes cognitius
  • —Relacionar els coneixements previs amb els nous coneixements.
  • —Fer que l’alumne tingui un rol actiu
  • —Fomentar la investigació dels estudiants
  • —Buscar activitats que puguin ser d’interès per a l’alumne
  • —Proposar problemes/exercicis oberts
  • —Fomentar el treball en equip
  • —Evitar aprenentatges memorístics
  • Fer activitats experimentals

 

I aquí us presento les deu coses que penso que un bon professor hauría de tenir:

  • Ser pacient
  • Saber escoltar a l’alumne
  • Explicar-se d’una manera clara i entenedora
  • Conéixer el material que ha d’ensenyar
  • Fer les classes amenes, entretingudes i sobretot interessants
  • Motivar a l’alumne
  • Creure i confiar en l’alumne (el mestre ha de creure que l’alumne ho pot aconseguir i no desisitir de seguida)
  • Saber preparar activitats
  • Saber dirigir una activitat
  • Saber avaluar de manera objectiva

Aplicacions educatives de les teories constructivistes

Ausubel

Si un alumne compren la Llei de Gravitació, li resultarà molt fàcil recordar la fòrmula:  F= M x m/R2

En canvi, si no ho ha après de manera significativa, tindrà més probelemes per recordar la fòrmula i es veurà obligat a recórrer a les regles o a aprener-la de memòria.

Els mapes conceptuals també són una estratègia per afavorir l’aprenentatge significatiu del nen en quant a conceptes.

Piaget

Per a l’aprenentatge de la escriptura, partim d’aprenentatges per a l’assimilació i l’acomodació, mitjançant la manipulació. Els nens faran jocs d’identificació de les lletres. Després passem a l’acomodació, utilitzarem les síl·labes i farem construccions de paraules. Finalment, desenvoluparem oracions, paràgrafs  i composicions.

És a dir, l’estudiant va aprenent a partir dels seus coneixements previs que li permeten entendre coneixements nous i modificar les seves estructures cognitives.

Vigotsky

Aprenetatge de la música:

La interacció constitueix un aspecte molt importarnt per l’aprenentatge, pero en la ensenyança de la música ho utilitzarem al principi perquè a través de moltes trobades amb els seus companys i professor, s’impedirà que l’estudiant es limiti a un determinat instrument, ja que al donar-li més llibertat d’acció i d’escollir, se li obre un ventall d’oportunitats que moltes vegades han donat origen a aptituds i talents amagats.

Període diagnòstic–> Descobriment del talent–> Desenvolupament del talent.

 

Text extret de:

– Maritza Silva Lavalle. Aprendizaje significativo Ausubel-Novak. En: Slideshare. [En líena] Universidad Cesar Vallejo, 2010. [Consulta el 9 d’abril de 2013] Disponible en: http://www.slideshare.net/paulo910/ausubel-aprendizaje-significativo-2

– Amparo Ximena, María Nelly Velasco, Carmen Enit. Ciencia en acción. En: Slideshare. [En línea] [Consulta el 9 d’abril de 2013] Disponible en: http://www.slideshare.net/1713012530/ejemplos-prcticos-dentro-del-aula-usando-las-bases-tericas-de-algunas-teoras-del-aprendizaje

La teoria conductista

fundamentos_del_conductismo

Es va desenvolupar principalment a partir de la primera meitat del segle XX i continua vigent fins a meitat d’aquest segle, quan apareixen les teories cognitives. Es centra en la conducta observable, intentant fer un estudi totalment empíric de la mateixa i volent controlar i predir aquesta conducta.

Els autors principals d’aquesta teoria són I. Paulov, E. Thorndike, J. B. Watson, B. F. Skinner i A. Bandura.

El seu objectiu és aconseguir una conducta determinada, per la qual analitza la manera d’aconseguir-la.

Des de 1950, els psicòlegs conductistes han produït una impressionant quantitat d’estudis dirigits a entendre com es produeixen i mantenen els diferents tipus de conductes. Aquests estudis han estudiat quatre parts en especial:

  • Les interaccions que precedeixen una conducta, com els processos preceptúals i el període d’atenció que doni l’individu.
  • Canvis en la conducta en sí, com la formació d’habilitats.
  • Interaccions que es produeixen a partir de la conducta com els efectes dels premis o càstigs.
  • Condicions que prevalen a través dels esdeveniments, com l’estrès emocional.

Com per als conductistes l’aprenentatge és una manera de modificar el comportament, els mestres han de proveir als estudiants en un ambient adequat per al reforç de les conductes desitjades.
Les conductes no desitjades dels estudiants a l’aula poden ser modificades utilitzant els principis bàsics de modificació de conducta.

L’aprenentatge únicament ocorre quan s’observa un canvi en el comportament. Si no hi ha canvi observable no hi ha aprenentatge.
El conductisme pretén que l’estudiant respongui als estímuls ambientals i que es converteixi en un ésser auto-disciplinat.

La interacció entre els estudiants és inexistent, ja que el conductisme no té en compte la interacció de l’individu amb altres o amb un grup, ja que aquesta és irrellevant per a l’aprenentatge.

Conclusió

El conductisme va aportar molts progressos cientifics en totes les branques del coneixementi va servir de base pel desenvolupament de moltes teories. el seu major assoliment ha sigut que ha canviat el propòsit principal de la psicologia cap a la solució de problemes de conducta. Els procediments de modificació de conducta desenvolupats han sigut de gran utilitat per a molts mestres i escoles en les últimes generacions.

Text extret de:

– Conductismo. En: Grup1ustic. [En línea] [Consulta: 8 d’abril de 2013]. Disponible en: http://grup1ustic.wikispaces.com/Conductismo

– Carlos E. George. La teoría conductista. En: Slideshare. [En línea]. [Consulta: 8 d’abril de 2013]. Disponible en: http://www.slideshare.net/cegeorge/la-teoria-conductis

Semblances i diferències entre les teories

Què tenen en comú les teories constructivistes?

La teoria del constructivisme té en comú la idea de que les persones, tant individual com col·lectivament, construeixen les seves pròpies idees sobre el medi físic, social o cultural.

Les tres teories tenen en comú que per aprendre s’han de tenir uns coneixements i experiències prèvies, per així poder relacionar els coneixements nous amb el que ja saben. És a dir, l’alumne construeix els seus propis esquemes.

També, les tres teories estan en contra de l’aprenentatge memorístic

 

Què tenen de diferent?

A la taula anterior es mostren les diferències entre les teories de Piaget i Vigotsky. Però quines diferències hi ha entre les tres teories?

Ausubel:

– Està en contra de l’aprenentage memorístic

– Si l’alumne no té interès, no hi haurà aprenentatge.

Piaget: 

– Dóna importància a l’herència. Constructivisme cognitiu.

– L’aprenentatge és evolutiu i s’aconsegueix mantenir, ampliar i modificar l’estructura cognitiva.

– Se sap si el nen ha après el concepte si el sap exlplicar.

Vigotsky:

– Dóna importància a l’ambient. Constructivisme social.

– En cada cultura la manera d’aprendre és diferent.

– Té relació amb el cognitivisme perquè la comunicació amb els demés modela els seus coneixements i comportament.

– ZDP: aprèn gràcies a l’ajuda dels altres

Novak:

– Es va basar en la teoria d’Ausubel-.

– Va desenvolupar el mapa conceptual per facilitar l’aprenentatge significatiu