Resum de la lectura de Javier Onrubia: “Enseñar: Crar zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas”

L’ensenyança ha d’ajudar al procés de construcció de significats i sentit que efectua l’alumne, la característica bàsica que ha de complir per a portar a terme lla seva funció és la d’estar d’alguna manera vinculada a aquest procés de construcció. La condició bàsica per a que l’ajuda sigui eficaç és que s’ajusti a la situació i les característiques que en cada moment presenti l’activitat mental constructiva de l’alumne. Per això, l’ajuda ha de tenir dues grans característiques:

  1. Ha de tenir en compte els esquemes de coneixement dels alumnes en relació al contingut d’aprenentatge del que es tracti i prendre com a punt de partida els coneixements previs dels alumnes.
  2. Ha de provocar reptes que facin qüestionar aquests significats i sentits i forcin la seva modificació per part de l’alumne.

Per tant, l’ajuda ajustada ha de suposar reptes abordables, és a dir, que els pugui resoldre gràcies a la combinació de les seves possibilitats i de l’ajuda del professor. Aquesta ensenyança com ajuda ajustada té com a objectiu incrementar la capacitat de comprensió i actuació autònoma de l’alumne.

Aquestes ajudes es troben reflexades en la Zona de Desenvoluoament Proper.Es defineix com la distpancia entre el nivell de resolució d’una tasca que una persona pot fer sola i el nivell que pot arribar amb l’ajuda d’algú més competent. Hi ha tres qüestions clares sobre això:

  1. Una mateixa forma d’intervenció del professor pot servir com a ajuda ajustada i afavorir el procés de creació de ZDP, i en un altre moment pot no servir en absolut com a tal i no afavorir aquest procés.
  2. L’ensenyança no pot limitar-se a proporcionar sempre el mateis tipus d’ajuda ni intervenir de manera homogènia i idèntica en cada cas. Ajustar-se i crear ZDP requereix variació i diversitat en les formes d’ajuda.
  3. La valoració de fins a quin punt una determinada ajuda resula o no adequada en una situació concreta depén del moment del procés en el que ens trobem.

Aquestes són algunes de les característiques del procés d’interacció professor/alumne: La primera és que ha d’insertar l’activitat puntual que l’alumne realitza en cada moment en el àmbit de marcs i objectius més amplis e els quals aquesta activitat pugui prendre significat de manera adequada. La segona és possibilitar la participació de tots els alumnes en les diferents activitats i tasques, fins i tot si el seu nivell de competència, el seu interès o els seus coneixements resulten en un primer moment molt escassos i poc adequats.  La tercera és que s’ha d’establir un clima relacional, afectiu i emocional basat en la confiança, la seguretat i la acceptació mútua. Després, s’ha d’introduir modificacions i ajustaments específics tant en la programació més ampla com en el desenvolupament de la pròpia actuació. La cinquenaés promoure la utilització i profundització autònoma dels coneixements que s’estiguin aprenent per part dels alumnes. A més a més, s’han d’establir relacions constants i explícites entre els nous continguts. També s’ha d’utilitzar el llenguatge de la manera més clara i precisa possible, tractant d’evitar i controlar possibles malentesos. I per últim, utilitzar el lleguatge per a contextualitzar i reconceptualitzar la experiència.

A més de fer interaccions entre professor i alumne, també es poden crear ZDP amb interaccions alumne-alumne. Els alumnes fan de professors i donen la seva opinió sobre reflexions dels seus companys. Aquí intervindria la tutoría entre inguals, en el que un alumne expert ajuda i instrueix a un company menys expert.

Per finalitzar, podem donar una imatge global determinada del que suposa el procés d’ensenyança: possibilitar i enmarcar la participació dels alumnes, adaptar-se a ella de manera contingent i al mateix temps forçar formes elaborades i independents d’actuació per la seva part, tot això en la mesura adequada en cada situació.

 

 

 

 

 

Resum de la lectura: Javier Onrubia (1997). Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas. Capítulo 5. EL constructivismo en el aula. Editorial Graó.

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s